D. Moisés Morales, el profesor de valenciano, nos ha pasado dos cuentos que han escrito los alumnos de 1º de ESO como ejercicio de clase. Y una "noticia", trabajo de los alumnos de 3º ESO.

EL PRÍNCEP ERIÇO

Això era una vegada, un vell iaio que es passejava pel bosc i se’n trobà un eriço, que li va agradar tant que se’l va emportar a sa casa i per a cuidar-lo com al seu propi fill. L’eriço va créixer i créixer, fins que un dia li va dir a son pare:

- Pare porta’m davant del rei, que vull casar-me amb la seua filla!

I així va fer son pare, però quan el rei el veié no parà de riure. I va dir:

- Un eriço casat amb la meua filla? Ja-ja-ja?

Però l’eriço va fer màgia i li regalà al rei una corona plena de diamants i altres pedres precioses. Així que el rei va cedir a la proposta.

La princesa es casà amb l’eriço i van viure junts molt de temps, fins que una nit l’eriço li va dir:

- Ara et mostraré la meua vertadera identitat ?

I l’eriço es convertí en un príncep bellíssim, però per la nit quan el príncep estava dormit profundament, la princesa li agafà la pell d’eriço i li la cremà pensant que ara el príncep no podria tornar a ser eriço mai més. Però el príncep es va alçar i va cridar:

- Com has pogut? Ara caurà sobre tu un greu càstic? Tot el que toques es convertirá en ferro i tindràs que caminar cinc anys buscant una mar llunyana i allí buscar-me a mí també.

La princesa es va tocar el cos i se li va convertir en ferro, així que va decidir anar a buscar el príncep. Va caminar dos anys, ja tota cansada sense menjar, ja que quan el tocava se li convertia el menjar en ferro. Tot i això, caminà cinc anys fins que arribà al lloc on li digué el príncep, Quasi ja morta va cridar:

- Príncep meu on estàs?

- Princesa has vingut fins ací i m’has demostrat el teu amor, ara ja has trencat els nostres encantaments i podem viure junts i feliços per sempre.

I així va passar, van viure junts i van regnar un país lliure i feliç.

Anastasia Tihova
1r ESO B

El diari dels desitjos

Júlia una xiqueta de tretze anys que vivia en una urbanització d’Algemesí era molt tímida i no tenia amics. Un dia va anar a la llibreria i hi havia una llibreta rosa amb brillants de colors i a la tapa posava DIARI, a Júlia li va agradar tant que se’l va comprar.

Ella no escrivia allò que li passava cada dia, sinó el que a ella li agradaria que passara.

Va escriure molt i al cap d’un mes Júlia va deixar el llibre recolzat a la finestra de la seua habitació,hi havia lluna plena.

Al dia següent va anar al col·legi i tots els desitjos se li varen fer realitat.

Les companyes de classe volgueren jugar amb ella, els companys no es burlaven ja, perquè abans era una marginada, i fins i tot Marc, el xic que li agradava, li va demanar d’eixir per conèixer-se millor.

Era un somni fet realitat!.

Ara Júlia té setze anys i es la jove més popular i llesta de l’institut, tot gràcies a eixe diari rosa amb brillants de colors que es va comprar quan tenia tretze anys.

Ella el diari no l’ha perdut sinó que el té emmarcat en la seua habitació i cada volta que desitja alguna cosa ho escriu i el posa a la llum de la lluna.

Tánit Peris
1r ESO B

TRES ENCAPUTXATS ATRAQUEN UNA MERCERIA D’ALZIRA

Van intimidar als propietaris amb navalles i van fugir amb els diners

Lourdes Catalina Salom Luis

Tres homes encaputxats i armats amb navalles van assaltar en el dia d’ahir una popular merceria d’Alzira quan estava apunt de tancar.

Segons fonts policials el succés es va produir prop de les 20:25 hores, quasi al tancament de les seues portes, i encara amb alguns clients dins.

Foto de l’assaltant

Poc abans de les 20:30 hores, un cotxe marca BMW de color blau i matricula d’Almeria aparcava en les portes de la merceria. Tres hòmens armats amb navalles van abaixar del vehicle i van entrar al local, intimidant els empleats que estaven en la caixa registradora.
Els atracadors van entrar completament coberts i ocults darrere d’un passamuntanyes, per a no ser reconeguts. Segons unes quantes fonts “els atracadors pertanyien a una mateixa família”.

Agents de la policia d’Alzira i de Carcaixent van acudir al lloc dels fets res més conèixer l’atracament. Encara així els assaltants van aconseguir fugir amb el botí, la quantitat del qual es desconeixia, però en aquestos moments sols tenim una foto, que ha sigut capturada per les càmeres de seguretat.

Encara que, segons fonts policials “a causa de ser dissabte i les hores que eren, van haver d’emportar-se una gran quantitat de diners” . La merceria estava plena de clients, perquè a ella acudeixen veïns de tots els pobles pròxims.

L’atracament va quedar en un gran esglai, ja que no va haver-hi cap ferit. Segons va afirmar la filla d’una de les ames de la merceria que es trobava en el lloc dels fets “m’he espantat molt, tot ha sigut en qüestió de segons, no sabia el que ens podien fer”, la filla va afegir que, “han agafat tots els diners i s’han anat, la gent estava escarotada, però tot ha quedat en un esglai que no podrem oblidar”.

Nota: Puede que le interese conocer cómo la autora ha colocado esta noticia de la misma manera como la vemos en un periódico. Por eso hemos incluido el archivo original