El P. José Benito llegó a principio de este curso escolar a la edad de jubilación. Los profesores, exprofesores y personal de servicio del centro quisieron celebrar este acontecimiento con una comida de confraternización. Nos reunimos el 7 de mayo de 2005.

A los postres hubo brindis y parlamentos. Señalamos el preparado por D. Francisco Vila y D. Marcelino Miquel, que, de acuerdo con la asignatura principal que enseñó el P. Benito en su vida docente --el latín-- fue leído en latín. Para los que no conocemos esta lengua, luego fueron repartidas copias en lenguas más asequibles.

D. Marcel·li Miquel durante su "Elogium"

ELOGIUM AD LAVDANDVM FIGVRAM PROFESSORIS JOSEFVS BENITI

Dilectissimi collegae exprofessores, professores et operarii scholae nostrae, amici omnes. Salutem vobis damus.

Ut in antiquis temporibus, hodie cum hoc breve elogio omnibus scribimus ad laudandum magnam figuram egregii professoris Josefus Beniti, pater Benitus, qui, per moltos annos, exercuit suum magisterium inter nos non solum ut professor et socius laboris sed etiam ut amicus et frater in conventum carcaixentis.

Formidabilis frater frasciscani, studiosus Valentiae, natus est in civitate Alcudia, olim dicta Crespini, et, postquam permanevisse in alteris locis Hispaniae, incipit docendum hic ut magistri linguae latinae atque Geographia historiaeque. Ex eo die usque ad annum bis millessimo quarto, numerossissimos discipulos didicerunt cum eo. Homo honestus et rectus, verbi peritus, vir suspicax argutusque, ingenii maximi... homo fumi repletum est.

Hodie nos, modesti discipuli sui, volumus facere, ut antiquis Romanis, hanc laudationem ei cum hac sententia Phaedri: «Homo doctus in se semper diuitias habet».

Vale magister! Optime tibi eveniant omnia. Supra Valentia, supra semper.

El P. Benito agradece a todos el homenaje

ELOGI PER LLOAR LA FIGURA DEL PROFESSOR JOSÉ BENITO

Benvolguts col·legues exprofessors, professors i treballadors del nostre Col·legi, amcis tots. Vos saludem.

Com en els temps antics, hui volem, amb aquest breu elogi, escriure-vos per lloar la gran figura de l’egregi professor José Benito, el padre Benito, el qual, per quasi quaranta anys, ha exercit el seu magisteri entre nosaltres, no només com a catedratic, sinó també com a cronista d'aquesta ciutat.

Aquest formidable frare fraciscà, aficionat del València, va nàixer a la ciutat d’Alcúdia, abans coneguda com dels Crespins, i, després d’haver estat en altres llocs d’Espanya, començà a ensenyar ací com a professor de Llatí i de Geografia i història. Des d’aquell dia fins a l’any dos mil quatre, han estat nombrosíssims els alumnes que s’han ensenyat amb ell. Home honest i recte, d’hàbil paraula, varó ingeniós i suspicaz, de màxim enginy... fumador empedernit.

Hui nosaltres, com a modestos deixebles seus, volem fer, com els antics Romans, aquesta lloança per a ell, amb una sentencia del benvolgut Fedre: «L’home savi sempre porta amb ell les seues riqueses».

Que tingues valor, mestre! Que totes les coses et vagen bé. Amunt València, amunt sempre.

El P. Benito agradece a todos el homenaje