Portada > Del Colegio > Curso 1998-99 > Libro 75 años
I DESPRÉS, QUÉ?
Clara Cuquerella i Martínez
Hola!
El meu nom és Clara, i sóc alumna d'aquest centre des del
curs 1995/1996, curs en qué jo estudiava 1r de BUP. Ara ja estic
en COU i, fins el moment, han passat moltes coses.
Recorde que la meua primera impressió del Col·legi va ser terrífica: estava en una escola nova, on no coneixia ningú i en un poble que no era el meu. Se'm feia impossible acceptar que des d'aquell moment eixa seria la mena escola durant quatre anys, que se m'antoixaven una eternitat!
A poc a poc, perb, aquella visió terrífica que havia tingut en un principi va anar desapareixent, i vaig comentar a acostumar-me al meu nou lloc d'estudi. Els meus companys i jo anárem coneixent els professors (encara que alguns ja els coneixien, ja que estudiaven allí anteriorment), i ens anárem coneixent a nosaltres, també.
Uns meros després, ja m havia adaptat completament a la meua nova vida (per així dirho), i no em pareixia cap inconvenient el fet d'haver de desplacar-me diáriament a Carcaixent.
I d'aquesta manera va passar 1 r de BUP.
El curs següent, 2n, va ser diferent. D'una banda ja coneixia els companys i quasi tots els professors que anava a tenir; peró, d'altra, alló cada vegada era més difícil! Llatí, física i química, literatura, geografía... Qui m'hauria manat a mi estudiar BUP?
Aquesta nova experiéncia em va servir per aprendre que quan realment vols alguna cosa, has de sacrificar-te i esforcar-te per aconseguir-ho; de manera que, per haver de traure aquell conflictiu curs, vaig haver de treballar molt dur, més del que m'imaginava.
Per sort, tot treball té la sena compensació, i les hores que li havia dedicat a aquell curs que ja comencava a agobiar-me es transformaren en una gran satisfacció al veure que finalment 2n de BUP s'acabava i jo 1'havia pogut superar.
Ara bé, encara no havia eixit duna, ja estava en una altra. Quan jo pensava que la tranquil·litat havia aplegat, vaig haver de plantejar-me la pregunta del milió: ciéncies o lletres?
Prendre la decisió no va ser massa difícil: m'agradaven les matemátiques i la física i química, i m'havien anat prou bé durant tot el curs. De manera que, a ciéncies.
No semblava veritat, pera ja estava en 3r de BUP! Per fi havia arribat
el moment de les fotografies de l'orla, del viatge final de curs, etc.
Va ser un curs bonic. Difícil, peró bonic.
El fet de tenir assignatures que jo mateixa havia triat em feia sentir
una gran responsabilitat de treballar al máxim per obtenir els
millors resultats possibles. 1 els esforlos que havia hagut de fer en
2n de BUP em pareixien mínims comparats amb els que vaig haver
de fer en aquest curs.
Pera, el viatge que férem a Itália va esborrar el nostre cansament i ens va permetre disfrutar d'uns dies extres de vacances tots junts. A més a més, un altre fet que recorde amb molt d'apreci va ser la imposició del cordó de Sant Antoni, ja cap a la fi del curs.
L'estiu va passar com un bufit i, de sobte, ja estic en COU! La veritat és que durant els primers dies de classe em semblava increíble haver arribat a l'últim curs en 1'escola. I mirant darrere, pensava que el temps no havia passat tan lent com jo suposava que passaria.
Ara ja estem al mig del curs, i els nostres dies en el col.legi estan comptats. D'ací poc de temps vindran els exámens de la 3a avaluació, els exámens finals i la culminació del nostre curs: la selectivitat! Tots estem acovardits, i el que pensem per tranquilitzarnos és en l'estiu més bo que passarem si aprovem el curs.
D'aquesta manera haurem finalitzat els nostres estudis en l'escola; peró, pense que mai oblidarem els moments que tots junts hem passat ací, moments d'angúnia (causats pels exámens) i també moments de felicitat, i que sempre recordarem amb un somriure que nosaltres som el COU del 75 aniversari.
Un sincer agraiment al professorat, pel seu treball, i felic aniversari a tots!
- Clara Cuquerella es hoy alumna de COU y ha realizado en el Colegio ha realizado todo el Bachillerato
