Portada > Del Colegio > Curso 1998-99 > Libro 75 años

"...Les nostres vides son com rius que van a la mar..."

Eduardo Miedes Benavent,
Jesús M. Ubeda i Botella

Quan ens demanaren que escrivírem un article per a aquest llibre, ens féu una il.lusió impressionant, ja que ens sentíem amb la capacitat de mostrar als altres la nostra própia visió i experiéncia al nostre col.legi. Tota una vida en ell que no sois ens ha servit per arribar on estem ara, a la Universitat. En mig d'aquest trajecte 1,e- viscut moltes históries. Si ara ens posárem a contar-vos simplement alló que ara recordem amb més facilitat, ocuparíem tot aquest llibre, ... (i tenim tantes coses que contar que no deixaríem lloc als altres companys que han escrit, cosa que no els faria grácia) igual que cadascú deis qui esteu llegint aquest comentara, així que, intentarem resumir-vos la nostra experiéncia.

Al llarg de molts anys, hem viscut amb altres companys, mestres, gent que estava al menjado!... Tots ells ens han ensenyat moltes coses i, com eixe riu, han anat marcant el nostre llit. Moltes vegades hem sigut portats per la corrent de la peresa, per les poques ganes d'estudiar i altres moltes coses que ja sabeu, peró, com eixe riu, hem avangat sempre mirant cap a la mar que ens esperava i que tant desitjávem. Les pedres que hi estaven en el fons del riu han anat erosionant-se i canviant de forma, com nosaltres mateix, quan des de «l'Asilo», primer col.legi de molts nosaltres, véiem eixa paret tant gran darrere d'on estaven els «majors»; quan entrárem per primera vegada en aquell immens col.legi, o quan eixirem d'ell sent nosaltres els majors.

I per eixe camí han estat ajudant-nos mestres que mai no podrá oblidar ningú que haja passat pel col.legi. Si, no és per a posar-se a fer un discurs de final de curs peró, des de la nostra vivéncia ens agradaria recordar alguns d'ells. Qui pot oblidar les magistrals classes del Pare Benito amb les seves negres ulleres, o la perpétua joventut de Reyes, les agradables converses amb Paco, Pedro(s) o Alícia; la immensa saviesa de Frai Ángel o els «cachetes» del Pare Olmo... i tots els altres mestres del col.legi. Tots ells han intentat, no sois preparar-nos per al futur, sinó ensenyar-nos a viure el dia a dia.

Tots aquests records no els podrem oblidar mai, peró darrere d'ells sempre ha estat la Comunitat Franciscana que ha intentat transmetre'ns 1'Esperit de Francesc, aquell jove d'Assís que ho va deixar tot per seguir alló que creia. Junt a les classes han hagut celebracions religioses que, unes vegades més i altres menys, han marcat el nostre caminar pel col·legi (alma mía...).

COU 1998-99

Des d'ací, volem donar les grácies a aquesta Comunitat que ens ha ajudat en la nostra formació cristiana.

Malgrat d'estar marcat el nostre llit, tots ells han sabut donar-nos llibertat per escollir alió que més ens agradava, mostrant-nos un ampli ventall de possibilitats, que ha resultat en alló que ara som: persones amb ánsia de conéixer coses noves, amb sentit crític i un saber més enllá de les simples classes, saber-nos fills i filies de Déu.

Per a finalitzar us convidem a qué tanqueu els ulls i recordeu el soroll deis xiquets al pati, els esmorzars al «poyo»..., els cigarrets a amagades... No ens dóna a tots un gran bot d'alegria el cor?

Eixe és 1'esperit amb qué afrontem ara la mar on estem, sense deixar-nos portar mai per la corrent que més forja té, sinó sent persones que mostren als altres eixe estil de vida que se'ns ha ofert a nosaltres i tenim l'oportunitat de compartir amb els altres. Una forta abrajada a tots. Pau i Bé.

  • Jesús M Úbeda y Eduardo Miedes son de aquellos alumnos que cursaron 30 de BUP el curso 1995/ 96 y actualmente están realizando, respectivamente, estudios de Magisterio y Farmacia en Valencia.