Carcaixent i el col·legi de Sant Antoni
(Flor natural)

S'esparpilla la primera
llum del di que dalera
ser un cant d'adorament
al Señor de sel i terra;
mar i viles, horts i serres,
s'agenollen lentament.

Com un hòstia immensa i pura
va aixecant-se fins l'altura
que és dosser i blau trespol
la llum blnaca, inmaculada,
que en la cara auriclada
du, viventa, el pa del sol.

Bocabaden les floretes
d'atzahar, quan a completes
fa un repic la casta llum;
i com randa en mantellina
llúu la flor carcaixentina
la pureça i son perfum.

Ha florit l'oració en l'alba
- suc de sucre, nard i malva -
srumint un cant senser
que ha arrelat en nostra vida
una joia mig dormida
sus la flor del taronger.

Nostre camp, cobert d'emini,
ha arribat al determini
d'horissons de bell esplai
on les fites no existixen
lo que no s'acaba mai.

Carcaixent, vestit de flor,
cara al cel, mostra el cor
com robí damunt la neu,
i ab l'encens de l'atzahar
fa espirals per a encensar
al Creador que és Pare i Deu.

Plena de verd, catifa de colors,
safat en llums on jeuen les clarors
del cel cobalt i l'horta valenciana,
verger i edén en pau de monasteri,
camí infinit de somnis i misteri
creuat pel riu que du l'aigua cristiana.

Bressol d'argent que engrunsa, en nit serena,
lo cos sotil i blauc de l'assusena
casta i fidel que sempre i sempre espera
fent en sospirs rosaris d'esperança...
-roses d'amor i joies d'alegrança...
gotes de mel rosada en llums de cera...

Cambra nupcial de l'ánima captiva
que en son Amat delera, ab la fe viva,
d'un foc encés que ardix sens consumir...
místic caliu que abranda la lluerna
ab claredats brillants de llum eterna
fen-la més gran que el viure i el morir.

Calze d'un vi reanimador i ranci
que l'esperit en hores de cansanci
sota l'ombreta del ramatge beu,
nècta del cel, resum de nostra vida,
que en lo got d'or de la Virtud convida,
sucs y dolçors, al Víctima en la Creu.

Símbol complet de casta fermosura,
duc un ramell... atzahar... la flor mes pura
que en Carcaixent esclata als tarogers...
Bell paradís del mon on Deu envía
la Gràcia a dolls en lírica poesía
de versos, llums, colors, bondats, delers,

riqueça, plers i joia en el somriure
d'uns llavis frescs que senten goig de viure
i es mouen, breus, reçant una oració
d'agraïment... aitant que en l'hort, la parra,
penja el raïm... i lluny, una guitarra,
va acompanyant del braç una cançó

Quan l'emboirat del cel enterbolina
la claredat d'atzur, neta i divina,
d'on ve, de Deu, la Gràcia per dreceres,
té aquest jardí per a escombrar el blau,
la monya ingent, magnífica i suau
del vincladís junc alt de les palmeres.

I en santa pau, les palmes de victòria,
deixen en clar les sendes de la glòria
on tot amor fa nii eternament
endis l'arbrat jardí que el Xíque banya,
orgull i edén florit del camp d'Espanya,
on la millor maragda és Carcaixent.

Un fraret... cara de sant,
ha arribat pel llarg camí...
s'ha assegut, com descansant,
i exasiat, está mirant
eixa flor d'amor diví.

Nostra flor de línies belles
s'ha omplenada de rubor...
i el flaret, les maravelles,
ha oferit ab son amor...

El fraret... cóm l'ha mirada
possant els braços en creu...
I la flor es sent besada
per nova vida arribada
a sa corol·la de neu...

Una paraula divina
flor i frare va lligar
en una vida angelina
ben enclosa en la doctrina
del treball y de l'altar...

ara, avuí, totes les roses,
flor i atzahars, són ja d'argent,
celebrant les noves noces...
per tot arreu s'ouen gloses
en els camps de Carcaixent.

En un éxtasi d'amor
viu la flor son paradís
ben regada en la dolçor
de l'alé perfumador
del "poverello d'Asís".

Fecund amor... Llum primera
del afectes verdaters,
ja ha neixcut la primavera
que nostre poble delera
dins la flor dels tarongers.

Al voltant del seu cor, cóm s'arremella
la familia de jovens englantines
que ab sa ma de gran sant lliura d'estines
fent del tany, mústic ja, la flor novella!...

Auxiliat d'atres ángels de son hábit
fa cerull per a el cel, en superábit,
de virtuts i de ciència acrisolada

I sa llar, un col.legi de flors belles,
és eixam de les místiques abelles
que fan me de dolsor insuperada.

Carcaixent és taronger
que ha fet fruit gran i de presa...
nostra flor du sa promesa
barrejant l'or i el llorer,
la taronja... esclat del pler
d'una màxima riqueça.

Com un fruit ric i abundós
de la taronja germana,
la juventud Antoniana
té el regust més saborós...
Virtut i ciència, fermós
lema de vida cristiana.

Mentres als horts penja l'or
de les branques arquejades,
atres joies d'un tressor
el Col·legi té desades.
Fruit... Riqueça que no mor!
Verdader fruit resplendent
que en estes Noces d'Argent,
per el Pares Francescans,
porta un tressor en ses mans
el poble de Carcaixent.

T'ho oferit la meua flor
juntament en lo meu cor
i potències afectives,
Reina d'aquests Jocs Florals.
Bese los teus peus real,
Mare de Deu d'Aigües Vives.

De les cordes de ma lira
he arrancat tot cuant me inspira
Ton edén mai prou cantat:
que siga avuí Ta bellesa
la que exprese la grandesa
de lo que jo no he acertat

I siguent Tu la Senyora,
la Regina i Protectora
d'aquest poble que en Tu creu,
nostra festa, tota eufòria,
será en el llor y la glória
de la que és Mare de Deu

Mare de Deu, Mare nostra
que el camí a tots ens amostra
de la fe pura i ardent...
Acull nostres veus votives...
Madre de Deu d'Aigües Vives,
Patrona de Carcaixent