Despedida 2º bach

El 29 de may, tras dos semanas de exámenes, los alumnos de 2º de bachiller tuvieron unos actos como despedida del colegio. A las 7,30 se reunieron en la capilla del colegio para celebrar la eucaristía para dar gracias al Señor por el curso transcurrido, los años anteriores, los amigos, los profesores, el colegio... La eucaristía fue celebrada por el Hno Fernando Hueso, Director Titular del centro.

Tras una breve pausa, en el mismo lugar, se escucharon las voces de los alumnos que en plan serio [Sara Palop y Mª Jesús Trescolí], o menos serio [Ana Aparicio y Víctor López], explicaron qué había significado para ellos el curso y los pocos o muchos años de estancia en el colegio.

Luego fue el turno de las tutoras de los dos grupos, Dª Alicia y Dª Ángels.

También tuvo unas palabras la Presidenta del APA, Dª Josefa Díez Martínez.

Finalmente se impuso a los alumnos que terminan su estancia en el colegio el cordón de San Antonio, momento muy emotivo. Impusieron el cordón Dª Pepa Díez, y D. Jesús Pla, Secretario del APA.

Luego se tuvo otro momento de pausa y pudieron ver un montaje con un sin fin de fotografías desde 1º de Primaria hasta el momento actual: fiestas, excursiones, finales de curso, primeras comuniones, viaje a Asís. Como dijo uno de los alumnos, a fecha de hoy hemos pasado más años en el colegio que fuera de él.

Luego marcharon a una sala de Alzira par compartir una cena con sus padres y profesores.

Palabras de las tutoras

L’ABRAÇADA DE LES PARAULES

(Alicia) “Parlant s’entén la gent”, diuen. Encara que de vegades ens done la sensació que la gent s’entén molt poc, el que sí  és clar és que nosaltres hem tingut les paraules com ha mitjà per entendre’ns, encara que no sempre ho hem aconseguit. Ben mirat, aquesta necessitat de comprensió els uns amb els altres, tots plegats, amb els problemes i les esperances que tenim en comú, ens han obligat a conversar.

(Àngels) Les converses serveixen per establir relacions més autèntiques, més humanes entre nosaltres mateix. Tan autèntiques com els diàlegs de Plató, on hi havien paraules que van canviar el món i que el van donar a conéixer, paraules amb Glaucó, i com no, paraules amb el seu gran interlocutor, el seu mestre: Sócrates, el qual li va mostrar una inscripció gravada al pòrtic del temple d’Apolo a Delfos que diu: “coneix-te a tu mateix”

(Alicia) És així com la conversa, i amb ella la comunicació constituixen l’eix vertebrador de la nostra existència. I de paraules n’hem tingut de molts tipus: paraules escrites, paraules dites, paraules llegides, paraules memoritzades, paraules oblidades, paraules feridores, paraules boniques, i dolces encara que potser no tant com el codonyat. En resum, un món de paraules amb les quals hem intentat trobar sentit a les coses.

(Àngels) Paraules que no són, mentre no són pronunciades. La paraula que està escrita és una ombra, quasi amb la mateixa foscor que la caverna de Plató, però quan la pronunciem és una ombra que s’alça, i ix així de la caverna, es presenta i se’ns posa al davant. Inclús la paraula més insignificant, aquella que en aparença no conta, la de tots els dies, és com un xicotet tresor.

(Alicia) I en aquest dia a dia hem capturat també altres paraules d’escriptors i d’escriptores com per exemple  de Carme Miquel que si recordeu  ens parlava de l’explotació infantil amb aquells xiquets que teixien catifes, esperant  algun dia enlairar-se en  la catifa màgica per seguir la ruta dels seus somnis.

No menys interessant ha estat aprendre  nous significats de paraules. D’aquesta manera, la paraula  tolerància que solíem interpretar amb optimisme, de prompte l’hem vista convertida en una  paraula inadequada. És molt fàcil ser tolerant amb aquell que es troba lluny, i tanmateix ser tolerant pressuposa  una actitud de superioritat cap a l’altre que és l’estrany, per això, vam estar d’acord en substituir-la per la convivència entre iguals, o millor encara per l’estimació sincera.

(Àngels) També hem parlat de vosaltres, dels jóvens, de les moltes temptacions que teniu al vostre voltant des del moment que passàreu de la infantesa a la joventut, de les inseguretats que us transmetem els adults i de la competitivitat a què us sotmetem.

(Alicia) Hem recordat, a més, les pel·lícules d’indis i vaquers que sobretot han agradat als vostres pares i avis, però hem fet un nou plantejament o, com podríem dir avui, un acte d’empatia, i ens hem posat del costat dels indis, dels que sempre han perdut, dels desvalguts, dels desposseïts,  no cal oblidar l’exemple de Francesc, el d’Assís; no obstant això, com el mateix poverello, no ens hem quedat indiferents i no hem callat, hem pres consciència de la situació amb l’ànim de lluita per  reivindicar, no sols els seus drets, també els nostres, i així la nostra cultura i el nostre poble.

(Àngels) Amb totes aquestes paraules i tantes més que esperem que recordeu hem pretés cultivar una sensibilitat especial que ens haja permés  descobrir eixos valors únics que tots tenim com a persones, i que sols serem conscients quan decidim apropar-nos als altres. Hem de tenir en compte, com segurament recordareu de José Antonio Hernández que vivim en el món de les comunicacions, però que al mateix temps cada vegada necessitem més una autèntica comunicació entre les persones que no quede reduïda a contactes superficials.

(Alicia) Per això, i aprofitant una estructura circular del text segons la posició de la tesi ens agradaria repetir-vos que parlant s’enten la gent.

(Àngels)  Però per   molt que reivindiquem les paraules, tant siguen metàfores o conceptes, sempre n’hi ha sentiments que no tenen veu perquè no inclouen cap explicació, per als que resulta  difícil trobar la paraula precisa. Per aquest motiu hem buscat altres paraules que pogueren substituir les nostres però amb les quals ens sentim molt identificades. Són d’un gran poeta, Mario Benedetti, que en aquests últims dies hem recordat tots, i el que proposa és fer un pacte semblant al que nosaltres volem fer amb vosaltres. I diu així: