Una passejada literària per la València del segle d’or per anar a l’encontre de sor Isabel de Villena.

València, 23 d’abril de 2009

1. Donar  a conéixer la literatura valenciana del segle d’or i les influències en la literatura castellana.
2. Conéixer  una realitat religiosa distinta com són les clarisses
3. Celebrar d’una manera especial el dia del llibre
4. Consolidar l’autonomia lectora i apreci per la literatura com a font de plaer, de coneixement d’altres mons, temps i cultures.

En el claustro

Conéixer una ciutat és conéixer la cultura dels seus habitants. L’espai urbà està ple d’indrets que ens poden evocar tot un conjunt de sensacions que provocaren uns autors per escriure unes obres que passaren a la història universal. La València del segle xv està ple de tots aquestos punts que ens ajudaran a conformar la mentalitat i el saber fer de la mentalitat d’aquella gent i que ens han conformat com a poble.Al llarg del recorregut establírem diversos punts de lectura. El primer fou a la Llotja de la seda, centre neuràlgic de la València econòmica del segle xv. Allí llegírem poemes dels franciscans Francesc Eiximenis  i Anselm Turmeda així com algunes quadernes vies de l’Arcipreste de Hita relacionades amb la lectura de Turmeda. A la Plaça del mocadoret es realitzà la segona. És en aquesta placeta on es conta que succeí un miracle mentre el sant dominicà deia un dels seus sermons. Nosaltres escoltàrem de sant Vicent Ferrer un sermó mitjançant la lectura dels alumnes. L’estil dels trobadors el coneixerem a través dels versos de Jordi de sant Jordi amb la veu de Raimon per inici a la nova poesia d’Ausiàs March. Deixant l’estil dels trobadors fou el que realitzà el poeta de Gandia. La mà d’un altre poeta de Burjassot ens acompanyà en aquest trajecte pel carrer la Mar, Avellanes, Cabillers... fins una última lectura als peus de la seua tomba a l’interior de la Seu.

En la biblioteca, atendiendo las explicaciones de D. Paco sobre un libro de cuentas de Sor Isabel de Villena

Ens botàrem el carrer Cavallers i a les històries d’aquestos ens referírem a la plaça del Temple on escoltàrem, en mig d’un sorroll impressionant, les paraules de Jaume I a la seua entrada a València i altres referències de Joanot Martorell, entre d’altres. D’allí al Convent de la Trinitat. Les clarisses ens estaven esperant i, després de provar el seu suc de llima acompanyat d’unes pastes, escoltàrem al claustre textos de sor Isabel de Villena, qui va nàixer a València el 1430. Filla bastarda del noble castellà i escriptor Enrique de Villena. De ben jove professà clarissa i ingressà en aquest convent de la Trinitat, fundat per la reina Maria, cosina seua i esposa d’Alfons el Magnànim. Arribà a ser-ne abadessa el 1463, per a la qual cosa calgué una dispensa especial del papa per la seua condició de filla bastarda. Morí en aquest mateix convent el 1490 on també llegírem una troba del metge Lluís Alcanyís. D’Isabel de Villena s’ha conservat una única obra que li ha valgut un reconeixement universal, la Vita Christi, que va veure la llum per primera vegada el 1497, en edició d’Aldonça de Montsoriu, l’abadessa que la va substituir en el càrrec. Segons Martí de Riquer és «un llibre biogràfic i de contemplació alhora». El llibre està estructurat en tres parts. La primera comprén des de l’anunciació fins al naixement de Jesús; la segona part és la més breu i narra des del naixement fins a la mort i resurecció de Crist, contada des del punt de vista de la seua relació amb les dones; la tercera, finalment, abasta des de l’ascensió de Crist fins a la mort de Maria. Acabada la recitació dels textos de l’antiga abadessa amb algun que altre text del mestre Jaume Roig i de Rois de Corella, estiguèrem veient textos autògrafs de la pròpia sor Isabel. Corrent, corrent anàrem cap a l’estació del ferrocarril ja que allí estava esperant-nos el nostre tren que ens porta a les 14.30 a Carcaixent.

Una experiència per a tots els sentits per celebrar el dia del llibre i que esperem repetir el proper curs.

Paco Vila y Alicia González

Todos en el claustro

Florecillas en el Monasterio: de cómo la memoria gastó una buena pasada a una hermana y a un joven visitante.

En cierta ocasión en que las monjas de un monasterio recibían una visita de unos estudiantes acompañados por sus profesores Mícer Paco y Madona Alicia ocurrió que una de las religiosas de edad provecta, la Hna Inmaculada, se dirigó a Nacho Revert, uno de los estudiantes y le dijo: "Tú estuviste aquí el año pasado, ¿verdad?"

Todos quedaron muy admirados y daban gloria a Dios que tan buena memoria concede a sus siervos, capaz de recordar una cara, entrevista brevemente un año antes. El Hno Fernando no dudó en atribuir ese hecho a la intervención de San Francisco que guía y proteje a las hermanas.

Y siguió su asombro y alabanza al Altísimo cuando el mismo Nacho se le acercó y le dijo: "No veo a la hermana Sacramento. ¿No esá ya aquí?". Y le tuvo que explicar que la tal hermana, casi veterotestamentaria, estaba enferma y no salía de su habitación.

Y el hermano que siempre había creído que los jóvenes eran atolondrados, que no se fijaban en nada y que iban a su bola tuvo que glorificar al Señor que le había mostrado que las cosas no son siempre así; que también esos jóvenes pueden mirar a las personas con respeto y admiración, recordando los nombres de unas personas entrevistas brevemente un año antes.

El Señor que nos hace vivir en estos menguados tiempos en los que sólo parece que se aprecia la memoria RAM, ROM y FLASH, concede a sus siervos esas memorias prodigiosas para que nos comportemos como hermanos.

El alabanza de Cristo. Amén.