Portada > Del Colegio > Curso 2007-08
Los alumnos de segundo curso de bachiller celebraron el 30 de mayo unos
actos de fin de curso.
A las 8 de la tarde asistieron a una eucaristía en la capilla del colegio dando gracias por el fin de curso y de estudios en el colegio. Fue presidida por el Hno Fernando Hueso y concelebrada por el Hno Juan Carlos.
Tras la eucaristía los alumnos expresaron su agradecimiento y sentimientos del momento. El parlamento fue leído por Patricia Mascarell y Carlos Olmos.
También habló su tutor, D. Óscar Sanfrancisco y D. Javier Mascarell, presidente del APA del colegio (pondremos sus palabras que han prometido enviarnos).
Luego se les impuso la medalla de San Antonio, patrón del colegio. D. Óscar iba llamando a los alumnos y D. Javier Mascarell y Dª Chelo Martín les imponían el cordón y medalla.
Pero también era la despedida de D. Javier y Dª Chelo como miembros del APA porque sus hijos terminan ahora los estudios en el colegio. También ellos recibieron la medalla de San Antonio. Esta vez los que se la imponían fueron sus hijos, Patricia Mascarell y Juan Bosque.
Motivo de recuerdos y nostalgia vino con un montaje con muchas fotos de los alumnos que ahora se despedían: el día de su primera comunión, chocolate... hasta las fotos de hoy.
Luego marcharon a cenar en el Salón valenciano de la Sala Rex de Alcira.
Palabras de los alumnos
Oscar, que podem dir-vos a totes y cada una de les persones que ens han format y ens han fet créixer en tots els àmbits y sentits?
No tenim paraules per a expressar-nos, no som capaços d'expressar en unes poques línies tot allò que us mereixeu. Un sols gràcies és queda curt... Però de tota manera i sincerament, gràcies per tot, gràcies per la vostra dedicació, per totes y cada una de les hores extres "que no vos les pagarà ningú", gràcies per la vostra paciència, gràcies per aguantar-nos, gràcies per tantes y tantes coses...
Però com hem arriba ací? Qui són els responsables directes? Sens dubte els nostres pares. Si no fora per ells, hui no estaríem ací. Foren ells els qui decidiren que aquesta era la educació que volien per als seus fills i els que han estat sempre ahí vigilant que tot anara bé. I ara, pares, podeu comprovar que acertareu. És orgull el que veig en els vostres ulls? Sí, deu ser-ho.
I per què no dedicar-nos un espai a nosaltres mateixa? Ara que us mire a tots, companys, em venen atropelladament miler de records, records que composen la nostra vida, una vida que hem construït junts, y el saber que ja no vos voré les cares tots els dies... ixes cares que son a les 8 del matí, ixes cares d'alegria els divendres a les 5, ixes cares d'estrès en èpoques d'exàmens... crec que tots les anem a trobar a faltar. I és que podem dir que hem compartit més de mitja vida junts, què mitja vida? Quasi quasi sencera diria jo. Són molts moments, moltes experiències viscudes que sempre recordarem amb nostàlgia y que estic segur que mai, mai oblidarem. No ens hem calificat precisament per ser una pinya de classe, però hui tot es diferent, hui som ú, per això si us detingueu a escoltar millor, sentireu que no sols són dos veus les que sentiu en aquest discurs, sinó que darrere hi han vint-i-una veus més que volen dir i expressar exactament el mateix.
Onze anys, 8 mesos i uns quants dies. Si, aquest és el temps que fa des de que molts de nosaltres entrarem per primera vegada en aquest col·lege... que al llarg del temps ha passat a ser inevitablement, no sols un col·lege, sinó el COL·LEGE en majúscules i... com negar-ho? També la nostra segona casa.
Probablement no arribàvem al metre d'alçada, però poc importava. Les nostres menudes ments ja desitjaven coneixements i tot que no érem conscients, acabàvem de començar un cicle que ens marcarà de per vida. I és aquest un dels nostres propòsits, hui, tant jo com els meus companys volem, entre altres coses, fer constància de que li deguem molt a aquest col·lege, de que som el seu fruit, el seu producte, i que realment estem orgullosos de ser-ho.
Hem tingut a mols professors, de tots y cada un d'ells hem après, tots han tractat no sols de transmetre'ns els seus coneixements, sinó fer de nosaltres millors persones dia a dia. Sabem que no és una tasca fàcil, sabem que no hem sigut uns alumnes exemplars i que en alguna ocasió em deixat que desitjar... Però creguem que tot i això no podreu evitar sentir apressi i nostàlgia després de tots aquests anys junts. Perque són molts anys en molts dies els que hem passat i oblidar-los seria com esborrar una part de la nostra vida.
De tots els professors, creguem que cal fer-te una menció especial a tu, Óscar. Sí, a tu: són ja 2 anys per a tots, fins i tot tres per a alguns, els anys que t'hem tingut al nostre costat. Hem tingut tota mena de records, des d'Itàlia fins a enguany, passant per el dur primer de batxiller que et vam donar... hem tingut moments bons y no tan bons (tot s'ha de dir), però és que la vida no sols són els bons moments, i tu sempre has estat hi, preocupant-te per nosaltres i defenent-nos quan no era gents fàcil fer-ho. Què podem dir-te?
Cal també fer menció a tota aquella gent que haguera volgut estar ací present i no ho està, però vull pensar que una part d'ells està ací hui, compartint en nosaltres aquest dia tan especial. Parle dels buits que ens han deixat, i que res els podrà omplir. A hores d'ara encara ens pareix vore un rastre de fum inconfundible, o ens pareix sentir eixe humor tan característic que ja no està. A tota eixa gent que hui no està ací per uns motius o altres dir-los que els recordem, que en un dia com hui és impossible no recordar-los amb un somriure.
Per que hui és un dia on la tristesa i la alegria s'unixen formant sentiments contradictoris, agredolços. Ja hem acabat!!! El nostre pas per aquest col·lege finalitza ací. I s'hem fa un nus a la gola al tenir que acomiadarm-me... Per al col·lege serem uns alumnes més que any darrere d'any l'abandonen per començar camins nous... Però per a nosaltres és molt més que això... I ací entra un altre propòsit nostre, volem que ens feu un lloc per a que en moments o situacions puntuals ens recordeu i no pugueu evitar en eixos instants que el vostres llavis es corben formant un somriure, i que amb nostàlgia penseu: què serà d'ells? El anirà bé? En definitiva, volem no deixar mai de ser en essència, alumnes d'aquest col·lege. Així que permeteu-nos no dir-vos adéu, deixem-ho en un fins ara.
Fins ara, col·lege, i gràcies de nou per fer de nosaltres el que hui som.
Palabras del Presidente del APA
Sr. Director, Sr. Director acadèmic, germans Franciscans, professors, pares, alumnes i familiars. Bona vesprà a tots.
Primer que res vull felicitar tan al tutor com als alumnes per les paraules que ens han dirigit . Ara hem toca a mi i tinc que dir que no es gens fàcil tindre la frescura i la gràcia que ells tenen, he de confessar que el meu fort no era ni la llengua ni la literatura.
Encara que hui em trobe especialment a gust, perquè és el fi de curs de la meua filla i estic rodejat de gent que portem tant de temps trobant-nos a les reunions, que em sent com en un grup d'amics.
I és que este acte tan emotiu, està ple de significats per a tots els col·lectius que hui estem ací.
Parlem com no, de la comunitat educativa formada pels professors, pels administratius, pels de la cuina i pels de la neteja, que amb el seu esforç, fan dia a dia que el col·legi funcione. Per a ells este acte és l'antesala de les vacacions d'estiu, un merescut descans després d'un curs on els resultats queden a la vista de tots. I a preparar-ho tot pel pròxim curs.
També per als flares de la comunitat religiosa que són el titulars del centre i que porten ensenyant ací en Carcaixent més de 84 anys, cada final de curs és un motiu de satisfacció per vore un altre grup de jóvens formats, que porten en el seu cor, el nom del seu col·legi i dels que ben segur ells es senten orgullosos . Però ademés de per açò, enguany hi ha que assenyalar que el bon nivell del col·legi a vingut ressenyat en els periòdics parlant dels bons resultats dels alumnes en les proves de selectivitat.
I ara parlarem de mosatros pares, especialment hui, que ens sentim plens de orgull i satisfacció pues hui si fem un curt viatge al passat, com si rebovinarem una pel·lícula 11 anys , 8 mesos i alguns dies, segons ens han recordaven ells avans, i comparem el passat i el present, poden disfrutar de eixa transformació en la que tant hem participat, tant hem possat i tant hem disfrutat:
Portarem ací uns xiquets i ara tenim homes i dones. Esta transformació ha passat molt més ràpidament del que hauríem desitjat. No cal que vos diga que no ha segut un camí de roses, però mosatros pares, guardem en la nostra memòria sempre els bons moments, i tenim la intenció de seguir al costat dels nostres fills per gaudir de més bons moments que guardar a la nostra memòria.
I ara parlarem de vosatros alumnes, tinc que confessar que m'haveu sorprès de lo espectacularment guapos, guapes i elegants que aneu, que canvi! me costa reconèixer ara en vosatros les cares de són que posàveu a les huit del mati a la porta de l’escola. Vosatros alumnes, sou les estrelles del acte, els que si açò fora el festival de Cannes, per no dir la entrega dels Oscars, caminaríeu per l'alfombra roja il·luminats per el flasos de les cameres, sou els rutilants protagonistes d'este acte.
Per a vosatros que s'haveu anat impregnant durant estos anys no sols de coneixements, capacitat d'anàlisi i criteris propis, si no d'una cosa més important: valors.
Per a vosatros, este acte és més bé una festa, encara que ha vingut o postser vindrà carregat de canvis que quasi vos han caigut de cop com un ruixat d'estiu, ja ho teniu ahí davant: la majoria d'edat, la selectivitat, la universitat, el mon laboral …I el més important de tots ara sou els protagonistes absoluts, els autèntics responsables del vostre futur.
Encara que açò no vol dir que aneu a quedar-vos a la vostra sort, sempre ens tindreu al vostre costat. Sols voldria fer-vos saber que us desitge de tot cor el millor per als anys veniders.
Ara toca parlar de la junta del APA. per a la junta hui es un dia en el que el treball de organització es posa a prova, hui tenim la tasca de fer que tota la cel·lebració vaja bé. Vull aprofitar per a comentar un parell de detalls de la actual Junta,
- La majoria tenen els fills en primària.
- Es la primera volta en estos 11 anys que porte que la Junta te el màxim nombre de membres, fins al punt de haver tingut que rebutjar candidats.
Finalment per a mi este acte marca el final de la meua etapa com a president de l'associació de pares d'alumnes, que començà a penes acabades les celebracions del 75 aniversari. Es el moment de disculpar-se per les coses que és puguen no haver fet bé i donar les gràcies per tota l'ajuda i col·laboració rebuda en estos 9 anys. Gràcies companys de la junta.
Voldria aprofitar l'ocasió per a demanar vos un aplaudiment de benvinguda a Pepa Díaz que es la que pren el relleu.
Moltes gràcies a tots per vindre.
Javier Mascarell, President de l'APA del Colege
Carcaixent 30 de Maig de 2008
 |
